(Barcelona, 1934). Doctora en història moderna per la Universitat de Barcelona i catedràtica emèrita de la mateixa Universitat. S’ha especialitzat en l’estudi de la societat i la cultura catalanes del segle XVI. Ha publicat la tesi Les Germanies als Països Catalans (Premi Crítica Serra d’Or de Recerca, 1983), diverses edicions crítiques de textos del Renaixement i estudis més generals de l’època. Dirigeix la confecció de Repertori de manuscrits catalans del segle XVI i ha dirigit l’edició de L’obra completa de Miquel Batllori, juntament amb Josep Solervicens. Ha col·laborat en les obres col·lectives sobre història de Barcelona i catalana en general. Ha traduït al català bona part de l’obra de Pierre Vilar, en especial la tesi en quatre volums Catalunya dins l’Espanya moderna. És membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1987). Ha rebut la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic (2005) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2006).
(Barcelona, 1971). Doctora en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Col·laboradora de l’Institut d’Estudis Catalans des de l’any 1991 (DIEC, MCEM, CTCN). Professora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València des de 2011, ha estat professora i investigadora a les universitats de Barcelona (1996-2002), Girona (2002-2004, 2006-2007), Còrdova (2008), Autònoma de Barcelona (2008-2010) i Oberta de Catalunya (2006-2015), i invitada a la University of Nottingham (2009) i a Ca’Foscari de Venècia (2015). És membre investigador de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la UdG, de l’Aula Carles Riba de la UB i del Grup de recerca Manuscrits de la UAB. S’ha especialitzat en l’estudi de la cultura literària de l’edat moderna, amb preferència per la prosa de no ficció i la poesia barroca, i en la recuperació del patrimoni cultural català (impresos i manuscrits). Participa regularment en congressos, nacionals i internacionals, i ha publicat més d’una cinquantena articles especialitzats. És autora de diversos llibres (Sobre Jeroni Pujades, 2010; ed. crítica d’Antoni Viladamor, Història general de Catalunya, 2007, 2 vol.; La Corónica universal del principado de Cataluña de Jeroni Pujades a l’Acadèmia de Barcelona (1700-1832), 2003; Repertori de manuscrits catalans (1474-1620), amb E. Duran et al., 1998-2008, 5 vol.) i ha editat i coordinat diversos volums miscel·lanis, entre els quals Llengua, literatura i impremta. Perpinyà, segles XVI-XIX (amb M. Sogues; en premsa).
(Barcelona, 1976). Llicenciada en Filologia Catalana i diplomada en Biblioteconomia i Documentació. Redactora i col·laboradora del projecte Corpus d’Impresos Rossellonesos, en el marc del qual ha inventariat i catalogat impresos del XV-XIX per al CTCN. Entre les seves publicacions, s’hi compten alguns treballs dedicats als impresos de la Catalunya del Nord: “A cantar meravellas grans: les Alegrias de Nadal”, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, núm. 50 (2009), p. 333-356 i “Entre el principi i l´inici: la poesia preliminar als impresos perpinyanencs del segle XVII” comunicació presentada al congrés Congrés Internacional Observar les fronteres, veure el món (Puigcerdà-Bellver de Cerdanya-Llívia), 19-20-21 de març de 2010. Publicat a Observar fronteres (València: Editorial Afers, 2012). Des del juliol de 2012, participa en la redacció de l’Epistolari J. S. Pons a la pàgina web projecte Epistolari J. S. Pons de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, introduint-hi cartes, resums documentals i paraules clau a la bases de dades. A més, ha realitzat alguns treballs de traducció i d’edició, com ara la traducció del castellà al català de Don Juan Bayarte Calasanz i Ávalos (1622-1689). Un governador de la Ribagorça al Mediterrani de Carles II, d’Antonio Espino López (Benavarri: Ripacurtia, 2009) o la traducció al català del text del Tractat dels Pirineus per encàrrec de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans: El Tractat dels Pirineus de 1659 (Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2011). També s’ha encarregat de la revisió i correcció de la transcripció i edició del text Història moral de Cathalunya de Pere Gil de finals del segle XVI per Rodolfo Galdeano que constitueix una tesi doctoral per a la Universitat de Girona i de l’edició del dietari d’Eduard Toldrà, Impressions incoherents de la meva vida frívola a Barcelona (Barcelona: Quaderns Crema, 2014). Té en premsa La impremta a Barcelona (1501-1600), de Montserrat Lamarca, que serà publicat digitalment pel departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya. Ha treballat de bibliotecària a l’Ateneu Barcelonès (2011-2012) i s’ha encarregat també de l’organització i la classificació d´arxius personals privats (2011). Treballa a la Biblioteca de Catalunya des de 2013.
(València, 1992) Doctoranda en Filologia Catalana a la Universitat de València. Graduada en Filologia Catalana per la Universitat de València (2014) i màster en Assessorament Lingüístic i cultura literària (UV, 2016). Ha estat col·laboradora del grup de recerca de la Generalitat de Catalunya Manuscrits; també col·labora amb el grup de recerca NISE, Literatura Catalana Moderna de la Universitat de Girona, i actualment participa del projecte Corpus Textual del Catalunya Nord (Institut d’Estudis Catalans). La seua línia de recerca principal és l’estudi de textos memorialístics de l’edat moderna, i té en curs la seua tesi doctoral, centrada en l’edició i estudi del Dietari de Jaume Ramon Vila, dirigida per la professora Eulàlia Miralles Jori (UV). Alhora, també ha treballat publicística de guerra i té en marxa l’edició i estudi del Dietari de Jeroni Sòria. Ha participat en diversos congressos i jornades nacionals i internacionals exposant les seues investigacions sobre memòries, història i política de l’època moderna. És secretària de l’Associació de Joves Investigadors en Llengua i Literatura Catalanes, i ha format part de l’organització del seu primer congrés internacional. Aquest any ha estat premiada amb la Borsa d’estudi Ramon d’Alós-Moner, pel projecte «Jaume Ramon Vila: l’intel·lectual barceloní del segle xvii. Estudi biogràfic» (Institut d’Estudis Catalans).
(Barcelona, 1974). Doctor en Història per les Universitats de Toulouse- Le Mirail i l’Autònoma de Barcelona (2003). Ha realitzat els seus estudis d’Història (Llicenciatura i DEA) a la Universitat de Montpeller i a la Universitat de Toulouse-Le Mirail (1994-1999). És Professor Agregat Interí a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat Investigador ‘Ramón y Cajal’ a la UAB (2010-2015), Investigador ‘Beatriu de Pinós’ a la Universitat de Barcelona (2008-2010) i Investigador ‘Juan de la Cierva’ a la Universitat Autònoma de Barcelona (2005-2008). Abans va obtenir una beca postdoctoral a la Université de Toulouse-Le Mirail (2004-2005). Treballa des de fa temps en temes relacionats amb les fronteres, les identitats col·lectives i la història local i els escrits personals. Ha aprofundit en recerques sobre la història de Catalunya, el Pirineus i la Catalunya del Nord. Així, entre altres, destaquen els següents treballs: Catalunya i França al segle XVII. Identitats, contraidentitats i ideologies al segle XVII (1640-1700), (Catarroja-Barcelona, Ed. Afers, 2006, 462p.); La identitat de la frontera pirinenca. Efectes socials i polítics al nord de Catalunya des de la creació de Montlluís (1677-1698) (Diputació de Girona, 2008, 261p.); Catalunya sense Espanya. Ramon Trobat, ideologia i catalanitat a l’empara de França (Catarroja-Barcelona, Ed. Afers, 2009, 280p.); (ed.), Del tractat dels Pirineus [1659] a l’Europa del segle XXI: un model en construcció? (Museu d’Història de Catalunya-G. de Catalunya, Barcelona, 2010, 360p.); “Boundaries between France and Spain in the Catalan Pyrenees: Elements for the construction and invention of Borders”, Katarzyna Stoklosa & Gerhard Besier [eds.], European Border Regions in Comparison: Overcoming Nationalistic Aspects or Re-Nationalization?, Routledge, NY-London, 2014, pp. 39-57 i amb P. Pojada (eds.), Memòria personal. Construcció i projecció en primera persona a l’època moderna (Casa de Velázquez, Madrid, 2015, 184p.). És un dels impulsors del grup Mirmanda i codirector de la Revista de cultura Mirmanda (editada entre Perpinyà i Figueres) juntament amb Eric Forcada: www.mirmanda.com / http://mirmanda.blogspot.com [ISSN: 1957-0201]. Codirigeix alhora amb Vicent Olmos la col·lecció del mateix nom en coedició amb l’editorial Afers. També és membre fundador del Centre d’Estudis Ribagorçans i de la seva revista Ripacurtia (2003). Forma part de diversos consells de redacció, entre els quals la revista Afers. Fulls de recerca i pensament, i és codirector de la revista d’història moderna Manuscrits (UAB).
(Granollers, 1945). Diplomada en Biblioteconomia i Documentació per l’Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona (1988). Durant els anys 1969 i 1992, es va encarregar de la catalogació de la biblioteca de la Universitat Autònoma de Barcelona i, durant 1982-1986, de la direcció de les biblioteques de la dita Universitat. Des de 1992, treballa a la Secció de Reserva de la biblioteca de la Universitat de Barcelona, on ha catalogat els incunables, els llibres del segle XVI publicats a Espanya i als Països Baixos. Actualment, es troba catalogant els impresos relligats entre els manuscrits de la Biblioteca Universitària. A banda de participar en projectes d’investigació del Departament de Filologia Romànica de la Universitat de Barcelona, ha treballat, també, en la coordinació de la secció literària de la revista Destino, en la cerca de material documental per a edicions Ancora i en la publicació de la Bibliografia de la Catalunya Nord. És autora de diversos volums dedicats a la catalogació: Catàleg de revistes de la Reserva Marca: Biblioteca General de la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra, UAB, 1988; Catàleg col·lectiu d’obres de referència de les biblioteques de la UAB (1991); Catàleg dels incunables de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Introducció, edició i índex Jordi Torra; catalogació Montserrat Lamarca (1995); Llibres impresos a Espanya durant el segle XVI. Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Catàleg abreujat (2007) i té nombroses publicacions, entre les quals destaca “La impremta a Catalunya durant el segle XVI”, dins Eulàlia Duran i Maria Toldrà (ed.), Itineraris. Nou estudis sobre la cultura al Renaixement (2012). Actualment s’està maquetant La imprenta a Barcelona 1501-1600, que apareixerà en format digital a la Biblioteca de Catalunya.
(Barcelona, 1982). Col·laborador del CTCN des de l’any 2013, ha participat en l’organització de la I Jornada del Corpus Textual de la Catalunya del Nord. Impremta i literatura a la Catalunya del Nord durant l’edat moderna (segles XVI-XVIII). Té en premsa el volum Llengua, literatura i impremta. Perpinyà, segles XVI-XIX (E. Miralles i M. Sogues ed.), Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, i el monogràfic Impremta i literatura a la Catalunya del Nord durant l’edat moderna (M. Sogues i V. Zaragoza ed.). Llicenciat en Ciències ambientals per la Universitat de Barcelona (2006) i en Filologia catalana per la Universitat Oberta de Catalunya (2012), va cursar el màster en iniciació a la recerca en Humanitats de la Universitat de Girona (2013); actualment és becari predoctoral a la UdG amb una tesi codirigida per Pep Valsalobre (UdG) i Eulàlia Miralles (UV) sobre les epístoles literàries del poeta i dramaturg barroc Francesc Fontanella.
(Celrà, Girona, 1952). Investigador privat. Membre de la junta de govern de l’Institut d’Estudis Gironins. Es dedica preferentment a la història de la literatura, segles XVII, XVIII i XIX, amb l’edició de textos teatrals i memorialístics, culinaris, estudis de la llengua i la literatura catalanes al Rosselló. És un dels editors de la “plaquette” literària SENHAL i dels Annals de l’Institut d’Estudis Gironins. Membre de l’AILCC i de la Societat d’Estudis Verdaguerians. Ha estat premi «Vila de Perpinyà» pels seus estudis sobre la literatura catalana al Rosselló, guanyador de la primera beca «Eiximenis», instituïda pel Patronat Eiximenis de la Diputació de Girona, col·laborador de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes F. Eiximenis, adscrit a la Universitat de Girona, i col·laborador del Corpus Textual de la Catalunya del Nord, de l’Institut d’Estudis Catalans. També ha estat director de les Jornades “Víctor Català”, que periòdicament ha organitzat l’Ajuntament de l’Escala. És llicenciat amb grau en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona.
(Ondara, 1986). Verònica Zaragoza Gómez és professora col·laboradora a la Universitat Oberta de Catalunya i a la Universitat de València. Doctora en Filologia Catalana per la Universitat de Girona (2016) i llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de València (2009). Des del maig de 2010 forma part del grup de recerca de NISE. Literatura Catalana Moderna de la Universitat de Girona, gràcies a una beca de recerca predoctoral, amb el qual ha participat en diversos projectes de recerca. També és investigadora col·laboradora del centre CITCEM – Centro de Investigação Transdisciplinar «Cultura, Espaço e Memória» (Universidade do Porto). Al setembre de 2010, va presentar el treball de màster: «Posà-la per ser humil en la muntanya més alta…»: La literatura femenina a l’edat moderna a Catalunya i a les Illes Balears i, recentment, ha finalitzat el doctorat amb la tesi doctoral: “«En vers vull desafiar…». La poesia femenina a l’àmbit català (segles XVI-XVIII). Edició crítica”, dirigida pel professor Pep Valsalobre, la qual ha rebut el Premi Extraordinari de Doctorat.La seva tesi està centrada fonamentalment en la catalogació i documentació de les autores de poesia a l’àrea lingüística catalana durant els segles XVI-XVIII i l’edició de l’obra poètica, amb independència de la llengua literària. Tot i que està interessada en diferents aspectes de la cultura literària dels segles XVI-XVIII, la línia principal de la seva recerca és l’estudi de l’escriptura de dones de l’edat moderna als territoris de parla catalana, amb atenció als aspectes de l’alfabetització femenina, el mecenatge femení, la representació literària i social de la cultura femenina… Per fer-ho, s’ha dedicat a rastrejar els arxius i biblioteques més importants del territori, en busca de testimonis de dones creadores, i ha donat a conèixer els resultats de la seva recerca a través de la participació en congressos, i la publicació d’articles en volums col·lectius i revistes especialitzades. Ha treballat en el projecte de conversió en línia de Qüern. Repertori bibliogràfic biennal de literatura i llengua catalanes de l’edat mitjana i l’edat moderna i actualment també participa del projecte Corpus Textual de la Catalunya del Nord (Institut d’Estudis Catalans). A més, ha dirigit els monogràfics “Impremta i literatura a la Catalunya del Nord durant l’edat moderna” (Butlletí de la Reial Acadèmica de Bones Lletres de Barcelona (2013-2014) amb M. Sogues) i “L’escriptura en femení a les terres de llengua catalana (segles XVI-XVIII)” (Scripta. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna / International Journal of Medieval & Modern Literature & Culture (2013). Ha realitzat una estada predoctoral a l’Instituto de Ciencias Sociales y Humanidades de la Benemérita Universidad Autónoma de Puebla, Mèxic (2014). Ha estat guardonada amb la ‘Borsa d’estudi Ramon d’Alòs-Moner’ (Premis Sant Jordi, abril 2016) de l’Institut d’Estudis Catalans, pel projecte “La literatura femenina dels segles XVI-XVIII: catàleg d’autores i obres del domini lingüístic català”.
[actualitzat setembre 2017]
